El robot comunista de los valencianos ZOO, en primicia para 'Público'

Estrenamos en exclusiva el nuevo videoclip de los de Gandia. Esta vez nos cuentan la llegada de un lúcido visitante del planeta rojo que, ante la aberrante realidad terrícola, decide poner pies (y cohete) en polvorosa.

A modo de ficción distópica, ZOO presentan en primicia para Público un nuevo single íntegramente en castellano titulado Robot, en el que nos cuentan la llegada a la Tierra de un robot en misión de espionaje desde el planeta Marte, el planeta rojo por antonomasia. Cual Leonid —el personaje al que el escritor ruso Bogdánov describía en Estrella Roja, donde el terrícola viaja en secreto a Marte para aprender los mecanismos socialistas marcianos—, el nuevo Robot de ZOO se presenta en la Tierra en misión de reconocimiento. Hoz en mano y… ¡spoiler!: ante la aberrante realidad terrícola, el aplicado y atento robot pone pies (y cohete) en polvorosa para volver al planeta rojo, no sin antes dejar un mensaje que logramos descifrar:

Yo solo ser un robot, fail en misión de espionaje;
hermano humano, no es nada personal…
ya volveremos cuando solo quede el mar

La canción viene acompañada de un videoclip que combina el stop-motion (con el muñeco que da vida al robot) con el cut-out digital. Todo un imaginario y unas combinaciones de colores que beben directamente de la cartelería soviética y el cine clásico de ciencia-ficción. El videoclip ha sido realizado por los valencianos Canino Animation.

 Con Robot, la banda valenciana ZOO da dos vueltas de tuerca a su aclamado y popular estilo e imaginario: a nivel musical, el grupo se aleja de sus habituales ritmos digitales mediterráneos para navegar con rumbo certero por latitudes próximas al pop electrónico. Para los estribillos se han ayudado de la cantante murciana Road Ramos. Respecto a las líricas, esta vez íntegramente en castellano, la banda huye deliberadamente del realismo y la cotidianidad usuales en su crítica social, y se sumerge en la ficción distópica. No hace falta leer entre líneas para adivinar que, a pesar del cambio en la formas, ZOO no pierden un ápice de su capacidad a la hora de retratar nuestro tiempo.

La banda valenciana abre así su 2018 a lomos de un robot que es "un poeta, de sentido común no común entre idiotas, cero autómata, no marioneta, de tender lazos, puentes y amar de algún rojo planeta", con el que a su vez tratan de "comprender el caos terrenal" y se preguntan si "es normal la vida sin vida" en un "mundo que ahora es de reyes y flojos, amos del chantaje que a golpe de fajo, de rifle y amor por el lujo, no dejan un sitio esperanzador".

El Robot de ZOO nos deja con media sonrisa y un punto de amargura en la conciencia, sabedoras que la banda ha sabido jugar con nosotras pero que el cuento que nos cantan no es ningún juego: ¿seremos capaces de reaccionar antes del caos final y, sin dejar de danzar, no acabar deseando el regreso de un robot y una hoz que ya nunca volverán?

Toni Sánchez ‘Panxo’: “La música és una eina de difusió d’idees”

El vocalista del grup valencià Zoo ens parla del seu darrer disc, Raval, el qual presenten avui a Felanitx.

El grup valencià Zoo fa la seva única parada a les Balears avui a Felanitx. Venen a presentar el seu segon disc, Raval, on posen música a la perifèria. En parlam amb el seu vocalista, Panxo.

Què defineix Raval i què el diferencia del vostre primer disc?

Jo crec que reflecteix molt bé l’essència del que és el grup com a conjunt. A diferència del primer, que estava fet per mi bàsicament i era més personal potser, aquest disc és més coral. Per mi reflecteix els components que som ara, els estils i aportacions de cadascú, i això és el que el diferencia del primer. Té molts més arranjaments musicals, està molt més cuidat en els detalls i en la composició, i estilísticament abasta més varietats, és més colorit que el primer.

Fa quatre mesos que estau de gira i no parau d’omplir escenaris, igual que en la primera. Quin balanç en feis?

Doncs molt positiu. El que vàrem viure amb el nostre primer disc no va ser el que passa habitualment als grups, sinó que va ser un ascens bastant meteòric i teníem un poc de por que amb aquest segon passàs el que se sol dir que ‘tot el que puja ràpid doncs baixa igual de ràpid’. Volíem demostrar-nos i demostrar que el que ens havia passat en el primer disc no era una casualitat. A partir del primer concert de Raval vàrem veure que no havíem de preocupar-nos, que les coses anaven bé i que la gent anava responent. I aquesta sensació se’ns ha anat confirmant concert rere concert. La veritat és que estam molt contents, perquè és una oportunitat molt bonica per continuar fent allò que ens agrada com a mínim un any més.

Com ha anat per Europa?

És estrany, perquè vas a un lloc on ningú et coneix. És una sensació diferent de la que acostumam a tenir i és un escenari on la majoria de gent que et mira no ha sentit res, és allà per curiositat i t’escolta amb una altra mentalitat. És una altra manera d’actuar, d’interactuar amb la gent: has de parlar en anglès, intentar moure el públic en un idioma que no és el teu i que domines d’aquella manera. Era la nostra tercera ocasió a Europa -amb el primer disc vàrem anar a Berlín i a un poble de França-, tenim moltes ganes de tornar-hi i amb la sensació que el que feim pot arribar a quallar a Europa, sobretot per l’estil musical més que per les lletres. Tenim una proposta musical que podria agradar.

Molts pics se us ha pintat com el relleu de grups com Obrint Pas i La Gossa Sorda a l’escena valenciana. Us hi veis?

Bé, sí i no. Ens veim relleu en el sentit de la rellevància que el grup té sobretot al País Valencià i resta de Països Catalans. Hem assolit una posició privilegiada dins l’escena quant a repercussió, però estilísticament pensam que tenim una proposta bastant diferent dels grups que mencionàveu. En qualsevol cas, tant Obrint Pas com La Gossa Sorda són grups alguns membres dels quals formen part ara de Zoo i són com germans. Per nosaltres és un compliment que ens diguin això, però no va més enllà.

Què comporta ara fer música en català?

Comporta el mateix que fer-la en castellà o que en francès, no hauria de comportar res més i crec que no hauria de generar cap tipus de sorpresa ni cap tipus de pregunta sobre això. La normalitat seria que no ens sorprengués això. No m’imagín que es fes aquesta pregunta a un grup en anglès, però sí que crec que, pel fet que ens expressem en una llengua que està minoritzada, doncs malauradament provoca que es continuï fent aquesta pregunta. Per nosaltres, que som els qui empram aquesta llengua, no comporta res. És evident que per molta gent és una cosa negativa, que és a la mateixa gent a qui molesta que es parli en català o que es canti en català, però per nosaltres és la llengua en què pensam, estimam i escrivim.

Quin és el paper de la música a l’hora de crear consciència política?

Jo crec que és una eina de difusió d’idees. Fa poc sentia a la ràdio un membre d’At Versaris comentar que la música al País Valencià havia estat una escola de formació i em va semblar una bona observació, en el sentit que a partir d’alguns grups, especialment d’aquells que dèiem abans, doncs certes idees polítiques, certa percepció de la política i del nostre paper com a societat s’han fet molt divulgatives del que s’hauria pogut fer amb llibres de teoria política. Però també crec que és una arma de doble tall, perquè tots aquests grups que intentam fer música amb consciència política al final som absorbits per una indústria de l’oci que es mou per interessos purament econòmics. I els mateixos consumidors d’aquesta indústria -jo també parl com a consumidor- entregam tota la nostra activitat política al grup que representa certes idees polítiques i pensam que anant un dissabte a un concert a cridar quatre consignes netejam la nostra consciència militant i activista. Crec que cal anar molt alerta amb això, ja que igual que pot ser una eina de comunicació i difusió molt potent, també pot ser un instrument d’alienació perillós. Cal moure’s en aquesta dialèctica i salvar la contradicció.

El nostre context polític és semblant al vostre: anys de govern del PP, corrupció i bombolla immobiliària. Som el Raval dels Països Catalans?

Sí. De fet, la frase aquesta al disc està pensada així: el País Valencià com un raval que alberga coses molt negatives, de ser la perifèria, la zona amb més retard, amb les desigualtats més accentuades. Això, amb les Balears, té cert paral·lelisme i al mateix temps és una zona que amb el pas del temps comença a albergar unes esperances que contenen un grau de puresa o innocència que les fan molt potents i amb moltes possibilitats. En el sentit artístic, crec que el País Valencià els últims anys ha fet una demostració de creativitat i de saber reinventar-se i créixer per crear una cosa molt bonica i un poc fer veritat aquella frase que el nostre nord és el sud.

Enllaç a entrevista NEUS SUÑER de ARA BALEARS.

Txarango i Zoo al festival Clownia

El Jofre Font conversa amb dues bandes compromeses, Txarango i Zoo, cadascuna amb la seva música, un pop festiu i global i un hip-hop combatiu i d’arrel valenciana, que no amaguen el seu inconformisme davant d’un món que volen canviar.
Una trobada a tres bandes amb els seus líders i cantants, Alguer Miquel i Panxo, als quals fem seure una estona uns dies abans que coincideixin actuant al Festival Clownia.

Enllaç a la conversa

ZOO Y ”RAVAL” vuelven a los escenarios – Festinfo

Raval” es el nombre que los de Gandía han dado a su segundo álbum de estudio. ”Raval” es el sonido que Zoo llevará de lugar en lugar en una gira tan esperada como su último trabajo.

Con un sonido renovado pero sin perder su esencia, Zoo vuelve para poner del revés, una vez más, el panorama musical. En pocas semanas iniciarán una gira de presentación que seguramente pase cerca de donde estés, ¡así que échale un vistazo a las próximas fechas! Cabe decir, que las entradas para Barcelona en la Sala Apolo están más que agotadas, así que no dudes en pinchar en los siguientes enlaces para no quedarte sin la tuya en alguna de las próximas fechas.

”Raval es la periferia, era el barrio de prostitutas, vivir fuera del mapa, hablar un idioma proscrito, el contrario a los pasillos enmoquetados , enfrentarse a una hoja de papel a solas con tu propia pena, es Cuba separada del mundo capitalista, son las prisiones, es volver a la infancia y al principio”

 

Més detalls del article de Paula Murillo de FESTINFO açí

Gaudirem de ZOO al festival Strenes el 29 d’abril

Com ens agrada que les apostes del festival tinguin recorregut. Zoo van omplir de gom a gom la Plaça Sant Feliu a l’actuació de la passada edició del festival dins de la secció El Que Vindrà. Enguany i reconeguts com el grup valencià més prometedor i exitós dels darrers anys presentaran el seu esperat nou treball anomenat “Raval”.

I és que Zoo ja va despertar la curiositat amb la cançó Estiu, un tema que va córrer per les xarxes i que ràpidament va posar del revés el panorama musical català. Amb el seu primer disc van demostrar del que eren capaços, creant un estil propi a mig camí entre el ragga, la música electrònica, el reggae i amb unes lletres punyents i reivindicatives .

Encara no els coneixes? No us els perdeu.

Més detalls de la resenya del festival Strenes açí.

’Público' te ofrece en exclusiva el nuevo single de la banda valenciana ZOO

En la canción titulada 'La Mestra', denuncia la persecución lingüística del valenciano a través de la historia de una profesora en un medio rural durante los últimos años de franquismo.

 "Resulta sorprendente que se hable tan poco de la persecución que se sufrió por el simple hecho de hablar valenciano, ni siquiera en Catalunya es algo muy conocido", denuncia Panxo, cantante de ZOO. Para enmendar esto, los valencianos lanzan un segundo single en el que reivindican la memoria; una canción-homenaje a una de esas protagonistas anónimas que se revolvió contra un sistema pedagógico castrador. "Marifé Arroyo puso en marcha una revolución pedagógica que no sólo buscaba una escuela en valenciano, sino también una escuela diferente, que escuchara al alumno a través, por ejemplo, de asambleas".
Pots llegir la resta de l’entrevista a aquest enllaç a la pàgina de Público.

Reportatge de Xavier Aliaga per la revista El Temps

Açi teniu el reportatge de Xavier Aliaga per la revista El Temps sobre el nou disc Raval amb la capçalera: ‘Plens de pols i pors, buits de pau i de glòria: el retorn de Zoo’

“Amb el seu primer treball, ‘Tempestes vénen del sud’ (2014), la banda de ‘rap’ i fusió Zoo posaren el panorama musical de cap per avall. Un tema d’avançament, “Estiu”, i cançons com “Corbelles” o “Carrer de l’amargura”, tingueren la culpa. Ara, el col·lectiu de la Safor liderat per Panxo, llança l’esperat ‘Raval’. El disc d’afirmació.”

La història és fascinant. I té quelcom d’inèdit a casa nostra. En algun moment de 2014 irromp a les xarxes un tema capaç de fer miques el sostre de vidre de les propostes de fusió, “Estiu”, una d’aquelles cançons esfèriques, perfectes, capaces d’arribar a tot tipus de persones. En poques setmanes, el vídeo tenia desenes de milers de visites a Youtube. Naixia, oficialment, el fenomen Zoo, la banda fundada per Antonio Sánchez, conegut en l’escena com Panxo.
“Estiu” fou la via d’entrada a Tempestes vénen del sud, l’àlbum de debut enregistrat amb el guiatge del druida musical Mark Dasousa. Amb ell païren una poció màgica amb rap, electrònica, lletres emocionals i combatives i un punt màgic, intangible, un no-se-sap-què directe, emotiu i transversal.

Podeu llegir el reportatge complet a aquest enllaç de la revista El Temps

Presentació RAVAL: de València a Budapest

El dijous 20 d’abril comença a la Sala Repvblicca de València la tercera gira de ZOO, presentant el seu nou disc Raval. Seguidament el dimecres 26 actuaran a l’altre cap i casal, a la Sala Apolo de Barcelona… A més, ja estan programades actuacions per tot l’estat espanyol i fins i tot a Budapest. La furgo de ZOO recorrerà els Països Catalans (Manresa, Girona, Alacant, Sant Joan de les Abadesses, Canet de Mar…) però també Euskal Herria, Galiza, Andalusia, Aragó, Madrid i moltes altres ciutats.

Ja estan confirmades les actuacions a festivals com l’Iruña Rock al maig a Pamplona; al juny a l’Ouren Rock de Bemposta (Galiza) i al Beltane de Comillas; al juliol al Canet Rock, a Alrumbo de Chiclana o a l’Hatortxu Rock en Lakuntza, entre altres. A més tindran l’oportunitat de representar al País Valencià a un dels festivals multiculturals d’art i musica més grans d’Europa. Viatjaran fins l’internacionalment coneguda "Island of Freedom" on el dilluns 14 d’agost actuaran al Sziget, un festival que a 2016 va acollir 496.000 persones de 95 països.

Consulta ací totes les dades